TARDÓN A PAU D'ARARA.
L'obra
gràfica a color de Rafa Tardón está realizada en la seva maioria amb medis
informátics i també a través d'uma impressió digital; a més,tres de les peces
que es presenten en l'exposició que va a ser inaugurada dissabte passat ,
han estat realitzades a través de mitjans termogràfics utilizant el tòrcul
(màquina tradicional en l' estampació de gravats).
Rafa Tardón, artista nascut a Segovia, ha retrobat vells amics sitgetans amb
els que compartía les temporades d'estiu des de l'any 1968 fins 1976, any més
any menys, ocupant el passeig de la Ribera on ofería als turistes quadres de
pillets de platja, la seva especialitat. Recordant aquells anys setanta Rafa
tardón, que aleshores era més conegut com "el Ros", firmant les seves
teles amb el psedònim "Ros", rememora l'ambient del passeig, des del
Greco al Xiringuito i fins més enllá del pinar, un espi d'exposició a l'aire
lliure semblant al de la Place du Theatre del Montmatre parisenc. De fet Rafa
va començar en aquel famós indret de París, pero degùt als moviments
estudiantils de l'any 68, la capital francesa es va aturar, turísticament
parlant, i els pintors i artistes d'aquella pintoresca plaça van escapar-se cap
a la costa atlàntica uns i altres vers la costa mediterrània. sitges fou el
destí d'alguns d'aquest pintors , retratistes la seva maioria, que desembacarem
a les Rambles barceloneses i al passeig de la Ribera , conformant un acomunitat
entre romàntica i bohèmia, una imagen encara present i que els més vells
recordaranamb els pintors sota les palmeres del passeig fent retrats.
Tardón ho recorda amb la nosàlgia dels temps passats, el temp de la juventut,
quan al matí plantava el cavallet al bell mid del passeig i iniciava la seva
tasca en directe, quan deixava l'obra gairebé acabada, i marxava a dinar en una
de les terrasses. Més d'un cop, explica, "els clients ens havien deixat
els diners enganxats a la pinça que aguantava obra i preu, eren oltres
temps".
Només calia, als voltants de mitjans de maig, omplir una instància adreçada al
Consistori Municipal, exposant les intencions i sol.licitant permís per
exercitar els dits i l'enginy dibuixant i pintant "au plein ar
maritime". Encara, Tardón ens narra la peripècia i l' anècdota,
d'una any que arribá a Sitges un cop els permisos ja havien estat otorgats
i de com un "urbano", d'aquells d'aleshores, va defensar l'obra del
Ros, "aquellque pinta nens de carrer i pillets de port".
Els pintors de la Ribera eren tota una institució, una escola d'art a l'aire
lliure que a Sitges tenia un cert nivell i una declarada projecció de futur.
D'allà envan sortir no pocs artist qeu avui exerceixen la seva professió amb
dignidatat i ofici. Tardón n'és un un d'aquests. Les seves obres ceràmiques
lluixen en els jardins segovians. En el seu camí ha anat trobant companys
artistes i espais d'art però cap comaquell de La Ribera i aquells pintors del
passeig i aquell Sitges dells anys setanta amb les primeres sueques, les
sangries, les paelles i els night clubs. Ara al cap de trenta anys i escaig
d'anys Tardón ha retornat a Sitges per exposar a Pau d'Arara les seves visions
i somnis digitalizats. Tota uma evolução viscuda i
tranada amb vells recordos.
Texto: Isidre Roset i Juan (L'ECO DE SITGES / 2 d'octubre del
2004).
TARDÓN EN PAU D'ARARA (traducción)
La obra gráfica en color de Rafa Tardón está realizada con medios informáticos
y tambien a través de la impresión digital; además, tres de las piezas que se
presentan en la exposición que fue inaugurada el sabado 25 de septiembre
pasado, han sido realizadas a través de la técnica de electrografía utilizando
el tórculo ( máquina tradicional en la estampación de grabados).
Rafa Tardón, artista nacido en Segovia, se reencontró con sus viejos amigos de
Sitges con los cuales compartia las temporadas estivales desde el año 1968
hasta el 1976 , año más año menos, ocupando el paseo de la Ribera donde ofrecia
a los turistas y residentes sus cuadros de pequeños vagabundos de playa, su
especialidad en aquel momento. Recordando aquellos años setenta Rafa Tardón,
que era conocido popularmente como Ros , firmando sus telas con este
pseudónimo, rememora el ambiente del paseo, desde la estátua monumento dedicado
al Greco, pasando por el Xiringuito hasta el pinar frente el Hotel Calípolis,
un espacio de exposición al aire libre muy parecido al de la Place du
Theatre del Montmatre parisino. De hecho Rafa empezó en aquel
famoso lugar de París, pero, debido a los movimientos estudiantiles del 1968,
la capital francesa se paró , turísticamente hablando, y los pintores y
artistas de aquella pintoresca plaza se marcharon hacia la costa atlantica unos
y otros hacia la costa mediterránea. Sitges fue el destino de algunos de estos
artistas, retratistas en su mayoria que desenbarcaron en las Ramblas de
Barcelona y en el mencionado paseo de la Ribera sitgetana, conformando
una comunidad entre romántica y bohémia, una imagen presente aún hoy y que los
más viejos recordaran con los pintores bajo las palmeras del paseo haciendo
retratos.
Tardón lo recuerda con la nostalgia de los tiempos pasados, el tiempo de la
juventud y las cerezas, cuando por la mañana plantaba el caballete en medio del
paseo bajo la sombra del pinar y iniciaba en directo su labor pictòrica; cuando
dejaba la obra, casi terminada, y marchaba al baño y luego al almuerzo en una
de las concurridas terrazas. “ Más de una vez” explica elocuente, “ los
clientes habian dejado el dinero cojido a la pinza que sostenia obra y
precio... eran otros tiempos.” Solamente era necesario, a mediados de
mayo, rellenar una instáncia dirigida al Consistorio, exposniendo las
intenciones y solicitando permiso para ejercitar los dedos y el ingenio
dibujando y pintando “ au plein air maritimme”. Todavia, Tardón , nos narra la
peripécia y la anécdota de una año que llegó a Sitges una vez los permisos ya
habian sido concedidos i de como un guardia urbano, de aquellos de entonces,
defendió la obra y el puesto en la Ribera del Ros “ Aquel que pinta los
pequeños niños vagabundos, pilluelos de playa graciosísimos.”
Los pintores de la Ribera eran toda una institución, una escuela de arte al
aire libre que en Sitges mantenia un cierto nivel artístico y con una declarada
proyección de futuro. De allà fueron saliendo no pocos artistas que hoy ejercen
su profesión con dignidad y oficio. Tardón es uno de ellos. Sus obras
cerámicas murales lucen en los jardines segovianos. En su camino ha ido
encontrando compañeros artistas y descubriendo espacios de arte pero ninguno
como aquel de la Ribera y aquellos pintores del paseo, ese Sitges de los
setenta con sus primeras suecas, sus paellas, las sangrias y los “night
clubs”. Ahora al cabo de treinta y no pocos años Tardón a vuelto a Sitges para
exponer en Pau d’Arara sus visiones y sueños digitalizados.
Toda una evolución vivida y trenzada con viejos recuerdos.
Texto: Isidre Roset i Juan (L'ECO DE SITGES / 2
d'octubre del 2004).
PINTORS AL PASSEIG
L'altre
dia passejant pel nostre únic Passeig, i valgui la redundància, em vaig posar
un xic melancòlic tot pensant en anys anteriors, quan hi havia una sèrie
de pintors de cavallet i retratistes per determinades zones, Sitges , llavors
tenia una mica més de panorama bohemi que no pas ara, fins i tot s'assemblava
al mític quartier de Montparnasse de París quan els artistes van deixar
Montmartre , o bé als dos al mateix temps. L'espirit bohemi que es respirava
llavors difícilmente tornará.
No sé si feien algun mal els artistes damunt el passeig, por ser al final n'hi
havi amassa, però a mi m'agradava i m'hi sentia a gust.
Alguns dels que hi havia després s'han consagrat com a bons pintors, mica a
mica, van a anr deixant de fer retrats al carbó a la sanguina o al pastell i
anaven combinant el seu temps tot preparant teles i pintant a casa seva altres
coses diferents que els han arribat a fer, més o menys, famosos, no dic bons,
perqué un artist per a mi sempre és bo, el que passa si de cas és que pot
agradar, més o menys, la seva pintura i aixó és un altre tema. No vull dir noms
perquè més d'un es podria sentir ofès d'haver estat en penúries i fent retrats
al passeig, car algun d'ells són molt seus, però jo crec que no s'haurien de
penedir d'aquella èpocai "a lo hecho...pecho y con mucha honra".
De tant en tant me'ls guaitava mentre pintaven i xerrava amb ells de bon
rotllo, fins i tot una vegada amb un d'ells que portava calça curta, barbeta i
anva una mica desmanegat, mentre preparava una tela li vaig dir, "si no
das una pincelada más, me lo quedo tal como está, bueno si acaso con tu
firma", ell en va mirar tot pensant, "éste se ha vuelto majara",
va fer un parell de passes enrera, se'l mira i remirà tot dient "pues no
está mal, si te gusta así, ahora lo firmo y te lo llevas" dit i fet, vaig
pagar, no me'n recordo ben bé si eren 1.500 pessetes d'aquell temps i amb molt
de compte perquèla pintura encara estava frescame'l vaig endur i encara el
sevo, pot ser ara no m'agrada tant com llavors, però em segueix agradant.
AFEGIT: Aquesta col.laboració ha vingut a "cuento" perquè un d'
aquells pintors que feia temps no sabia res d'ell, ara ha vingut a exposar a la
Galeria Pau d'Arara, al carrer Maior, 9. En aquell temps pintava vailets
despentinats amb cara de pillos", amb una pilota o amb "L'Eco de
Sitges" sota el bras que encara en tenen un als tallers d'aquest
setmanari, signava Ros i ara Rafa Tardón, no té res a veure amb el que feia per
més que jo ja ho sabia car en va a dedicar un dibuix en un bloc que li vaig oferir
i realment i pel meu gust ho feia força bé. Hi serà fins el proper 25 i exposa una obra gràfica feita a l'ordenador.
Texto: Josep Mª Matas-Arnalot (L'ECO DE
SITGES / octubre del 2004).
https://rafatardon.blogspot.com/
